https://youtu.be/Vi_zwAwD114 (Clar de lluna Debussy amb arpa)

La recerca del temps perdut, l'obra magna de Marcel Proust és un ecosistema artístic en què totes les arts hi són representades. Catedral o temple wagnerià, obra d'art total, com ens recorda Antonio Muñoz Molina quan defensa que en la novel·la de Proust, com en la tetralogia wagneriana, els temes (la memòria, la gelosia, l'amor, el costum...) i personatges, amb els seus retorns, són allò que marca l'esdevenir de l'obra.

https://youtu.be/a53s4jyCqqU?t=78, (Wagner)

A les FDM no pretenem descobrir res, únicament proporcionar uns minuts en què a través de la comunió entre música i text, puguem copsar alguna dimensió perduda de l'art. Amb aquesta intenció us proposarem avui l'audició de textos proustians en què la música revela la seva capacitat inspiradora per crear imatges literàries i exposar consideracions estètiques.

TEXT1 Du côté de chez Swann, Un amour de Swann FRAGMENT 044 TRADUCCIÓ Valèria Gaillard, pàg. 238

Els Verdurin no convidaven a sopar: a casa seva sempre es tenia el «cobert a taula». No hi havia programa per a la vetllada. El jove pianista tocava, però només «si li venia de gust», ja que no es forçava ningú i, com deia el senyor Verdurin: <<Tot per als amics, visca els companys!>> Si el pianista volia tocar la cavalcada de la Valquiria o el preludi de Tristany, la senyora Verdurin protestava, no perquè li desagradés aquesta música sinó, tot al contrari, perquè la impressionava massa.

https://youtu.be/eS7xXDy6plU (Walquíries piano)

TEXT2 Du côté de chez Swann, Un amour de Swann FRAGMENT 46 TRADUCCIÓ Valèria Gaillard, pàg 247

Així, a l'edat que semblaria, atès que en l'amor busquem sobrebretot un plaer subjectiu, que la part d'interès per la bellesa d'una dona hauria de ser la més important, pot néixer l’amor -l’amor més fisic- sense que a la seva base existeixi un desig previ. En aquesta época de la vida, l'amor ja ens ha colpit diverses vegades, ja no evoluciona per si sol seguint les seves pròpies lleis desconegudes i fatals davant del nostre cor astorat i passiu. Ens afanyem a ajudar-lo, el falsegem a través de la memòria, mitjançant la suggestió. Quan reconeixem un dels seus símptomes, recordem, fem renéixer els altres. Com que ja posseïm la seva cançó, gravada sencera dins nostre, no necessitem que una dona ens avisi del seu inici -ple de l'admiració que inspira la bellesa- per trobar-ne la continuació. I si comença pel mig -allà on els cors s'acosten, on no es parla de res més que de viure l'un per l’altre, estem prou acostumats a aquesta música com per reunir-nos tot seguit amb la nostra companya en el passatge on ens espera.

​https://youtu.be/qNVLTWTHYY4 Debussy. La damaoiselle élue

TEXT 3 Du côté de chez Swann, Un amour de Swann FRAGMENT 049 TRADUCCIÓ Valèria Gaillard, pàg  262

L'any anterior, durant una vetllada, havia sentit una obra musical executada al piano i al violí. D'entrada, només havia tastat la qualitat material dels sons segregats pels instruments. I això ja li havia provocat un gran plaer quan, per sota de la subtil línia del violí, esvelta, resistent, densa i directora, havia vist de cop i volta intentar elevar-se en un esclafit líquid la massa de la part del piano, multiforme, indivisa, plana i bategant, com l'agitació malva dels fluxos que encanta i bemollitza el clar de lluna.

​

​Però, en un moment donat, sense poder distingir-ne clarament el contorn, posar nom a allò que el delectava, en un rampell de fascinació, havia intentat copsar la frase o l'harmonia -ni ell mateix ho sabia que passava i que li havia eixamplat l'ànima, com certs aromes de roses, circulant per l'aire humit del capvespre, tenen la propietat de dilatar-nos els narius. Potser perquè no coneixia aquella música havia pogut sentir una impressió tan confusa, una d'aquelles impressions que, tanmateix, potser són les úniques purament musicals, inextenses, completament originals, irreductibles a qualsevol altra mena d'impressions. Una impressió d'a- questa mena és, durant un instant, per dir-ho d'alguna manera, sine materia. Segurament, les notes que aleshores sentim ja tendeixen a cobrir davant dels nostres ulls, segons la seva altura i quantitat, superficies de dimensions variades, a traçar arabescos, a donar-nos sensacions d'am- pid de tenuitat, d'estabilitat, de caprici. Però les notes s'esvaeixen abans que aquestes sensacions s'hagin format prou dins nostre com per no quedar submergides per les que ja desvetllen les notes següents o fins i tot simultànies.

​

Aquesta impressió continuaria embolicant, amb la seva liquiditat i el seu “difuminat”, els motius que emergeixen per moments, a penes discernibles, per submergir-se de nou i desaparèixer, coneguts només pel plaer particular se ofereixen, impossibles de descriure, d'evocar, d'ano- menar, inefables -si la memòria, com un obrer que treballa per assentar fonaments duradors enmig de les onades, fabricant per a nosaltres facsimils d'aquelles frases fugaces, no ens permetés comparar-les amb les que les succeeixen i diferenciar-les.

​Així doncs, tan bon punt havia expirat la sensació deliciosa que Swann havia sentit, la memòria li proporcionava una transcripció potser sumària i provisional, però sobre la qual havia posat els ulls mentre la peça continuava, de manera que, quan la mateixa impressió li tornava de cop, ja havia deixat de ser incomprensible. Se'n representava l'estesa, les agrupacions simètriques, la grafia, el valor expressiu; tenia davant seu aquesta cosa que ja no és música pura, sinó dibuix, arquitectura, pensament, i que permet recordar la música. Aquella vegada havia distingit netament una frase que s'elevava durant uns instants per damunt les ones sonores. I, immediatament, li havia proposat voluptats particulars que abans d'escoltar-la no s'havia imaginat mai, i que només ella -n'estava segur- podia fer conèixer, i havia sentit per aquella frase una mena d'amor desconegut.

​

​TEXT 7 Du côté de chez Swann, Un amour de Swann. FRAGMENT 057 TRADUCCIÓ Valèria Gaillard, pàg 296

Contemplant el rostre de Swann mentre escoltava la petita frase, s'hauria pogut dir que estava absorbint un anestèsic que donava més amplada a la seva. I, en aquells moments, el plaer que li proporcionava la música i que aviat li provocaria una autèntica necessitat, s'assemblava, en efecte, a aquell altre que hauria experimentat amb perfums, entrant en contacte amb un món per al qual no estem fets, que ens sembla sense forma perquè els nostres ulls no el poden percebre, sense significat perquè escapa a la nostra intel·ligència, que només podem assolir amb un únic sentit. Gran repòs, misteriosa renovació per a Swann -els ulls del qual, encara que amants delicats de la pintura, i l'esperit del qual, encara que observador fi dels costums, duien per sempre més l'empremta indeleble de la sequedat de la vida- el fet de sentir-se transformat en una criatura aliena a la humanitat, cega, desproveïda de facultats lògiques, gairebé un unicorn fantàstic, una criatura quimèrica que només percep el món a través de l'oïda.

​https://youtu.be/YCp5XC2rsEM] César Franck. sonata per a violí i piano.

​

TEXT 8 Du côté de chez Swann, Un amour de Swann FRAGMENT 085 TRADUCCIÓ Valèria Gaillard, pàg. 430

Però feia més d'un any que, després de revelar-li tantes riqueses de la seva ànima, l'amor per la música havia nascut dins seu i Swann considerava els motius musicals com autèntiques idees, d'un altre món, d'un altre ordre, idees velades de tenebres, desconegudes, impenetrables a la intelligència, però que no deixen de ser distintes les unes de les altres, desiguals entre si en valor i significat. Quan, al final de la vetllada dels Verdurin, un cop va haver demanat que toquessin una altra vegada la petita frase, intentava desxifrar com ella -igual que un perfum, una caricia-el vorejava i l'embolicava, es va adonar que era entre la breu distància entre les cinc notes que la componien i del retorn constant de dues d'elles on residia aquella impressió de dolçor retráctil i trèmula; però, en realitat, sabia que d'aquesta manera no raonava sobre la frase mateixa, sinó sobre simples valors que substituïen -per a comoditat de la intel·ligència- l'entitat misteriosa que havia entrevist, abans de conèixer els Verdurin, en aquella vetllada on havia escoltat la sonata per primer cop. Sabia que el mateix record del piano podia falsejar la perspectiva amb què veia el món de la música, que el camp obert al músic no és un mesquí teclat de set notes, sinó un teclat incommensurable, gairebé encara del tot desconegut, on aquí i allà, separades per espesses tenebres inexplorades, algunes dels milions de tecles de tendresa, de passió, de coratge, de serenitat que l'integren, cadascuna tan diferent de l'altra com els universos entre si, han estat descobertes per alguns grans artistes que ens fan el servei, despertant dins nostre la correspondència del tema que han trobat, de mostrar-nos la riquesa, la varietat que amaga -davant la nostra ignorància- aquesta gran nit impenetrada i descoratjadora de la nostra ànima que confonem amb el buit i el no-res.

https://youtu.be/IMIoGw0nKE4 Beethoven. Quartet núm 15

​

TEXT 9 À l’ombre des jeunes filles en fleur, Autour de Mme Swann FRAGMENT 121, TRADUCCIÓ Valèria Gaillard, pàg 133

Però sovint no sentim res, quan es tracta d'una música una mica complicada que s'escolta per primera vegada. I, tanmateix, quan més endavant vaig sentir dues o tres vegades aquesta sonata, em va semblar conèixer-la perfectament. Per això no és del tot equivocat dir «escoltar per primer cop». Si realment no haguéssim distingit, com hem cregut, res a la primer audició, la segona, la tercera, serien serien com la primera, i no hi hauria cap motiu per comprendre alguna cosa més a la desena. Probablement, allò que manca la primera vegada no és la comprensió, sinó la memòria.

https://youtu.be/69j7Ck4g1sc] Chopin. sonata 2.

​

​

TEXT 10 pinto Albertine disparue FRAGMENT 426 TRADUCCIÓ Josep M. Pinto, pàg. 123

https://youtu.be/Kduo6177z_o Mahler

​

Aquella Venècia sense simpatia per a mi on em quedaria sol, no em semblava pas menys aïllada, menys irreal, i aquell cant de Sole mio, elevant-se com una deploració de la Venècia que havia conegut, semblava prendre com a testimoni la meva angoixa. Sens dubte hauria calgut que deixés d'escoltar-lo si volia poder atrapar encara la meva mare i agafar el tren amb ella, hauria hagut de decidir sense perdre un segon que me n'anava, però justament era el que no podia fer; em vaig quedar immòbil, incapaç no solament d'aixecar-me sinó fins tot de decidir que m'aixecaria. El meu pensament, sens dubte per no haver de considerar una resolució a adoptar, estava tot ocupat seguint el desenvolupament de les frases successives de Sole mio, cantant mentalment amb el cantant, preveient l'impuls que la frase formaria, deixant-m'hi anar amb aquell impuls; tornant a caure a continuació. Aquell cant insignificant sentit cent vegades, no m'interessava gens ni mica. No podia causar plaer a ningú ni a mi mateix escoltant-lo tan religiosament fins al final. En definitiva, cap d'aquells motius que jo ja coneixia d'aquella vulgar romança no em podia proporcionar la resolució que necessitava; encara més, cadascuna d'aquelles frases, quan li tocava de passar, esdevenia un obstacle a l'hora de prendre eficaçment aquella résolució o més aviat m'obligava a la resolució contrària de no anar-me'n, perquè em feia passar l'hora. D'aquesta manera, aquella ocupació sense plaer en si mateixa d'escoltar Sole mio es carregava d'una tristesa profunda, quasi desesperada. Prou que notava que, en realitat, la resolució que estava adoptant pel fet de quedar-me allà sense moure'm era la de no anar-me'n; però dir-me: «No me'n vaig», cosa que no m'era possible sota aquesta forma directa, ho esdevenia sota aquesta altra: «Sentiré una frase més de Sole mio»; ara, el significat pràctic d'aquell llenguatge figurat no se m'escapava i, tot dient-me: «No faig altra cosa, en definitiva, que escoltar una frase més», sabia que allò volia dir: «Em quedaré sol a Venècia».

https://youtu.be/uMYtShGhgkc Sole mio, versió Caruso 1916

Els fragments de La Recerca del temps perdut provenen de la traducció de Valèria Gaillard per a Proa ed. i de Josep M. pinot per a Viena ed., acompanyats de músiques i músics citats per l'autor en la seva obra.

COMPLEMENT

​

música de Reinaldo Hahn: https://youtu.be/FHPSa-qQuuI