De totes tres jo voldria
(si em fos dat a mi el poder),
aquella que nega el dia,
i la nit i el potser.
Ni la d’abans, ni la primera,
(el record està morint):
la que mai no es fa enrere,
que sempre està fugint.
Perdo sempre, no és estrany,
l’amor que mai vaig haver.
Petita espurna d’aram
breu guspira del saber.
Costa de fer, però quan ho faig em trec un pes de sobre. Un pes que habitualment arrossego des de les primeres pàgines del llibre que no...
De cop i volta, sense ser conscient de per què passa, descobreixo alguns artistes que em desvetllen interès, que em copsen a nivell...
És cert que hi ha hagut, antany, temperatures iguals, però mai durant tants dies seguits i durant tants estius seguits. La tendència els...
Comentaris