Descobertes musicals

De cop i volta, sense ser conscient de per què passa, descobreixo alguns artistes que em desvetllen interès, que em copsen a nivell emocional.

Així com alguns llibres que començo a llegir, algunes obres musicals que escolto, alguns quadres que miro em deixen indiferent o fins i tot m'ofenen (Gironell, Einaudi, Plensa...), d'altres que per sorpresa arriben als meus sentits em desperten veritable passió. I no sempre són creadors reconeguts universalment.

Aquest setmana, per exemple, m'ha satisfet de saber que una desconeguda per mi fins fa ben poc i que fa un any em va començar a interessar, resulta ser una arxiconeguda cantant de jazz: Melody Gardot. Em va semblar una meravella quan la vaig descobrir sense saber-ne res i en cap moment vaig investigar res sobre ella. L'escolta d'un podcast ( aquest: https://podcasts.apple.com/es/podcast/sof%C3%A1-sonoro/id1005654155?i=1000621219949 ) me n'ha redoblat l'interès. Obra i vida seductores.

També he descobert (i he frestat captivat) dos compositors fins fa poc ben desconeguts per mi: Claudio Santoro i Kenneth Fuchs. El primer és un clàssic brasiler deixeble de la Boulanger, amb una obra que de moment m'està semblant dura i amb poques concessions, encara que acabo d'escoltar uns lieder que són mel. Fuchs compon a l'alçada del segle XXI i és lluny d'aquesta porqueria de neocontemporània edulcorada i minimalista new age... que representen Arvo Part, Einaudi, Sakamoto, ... músics que componen per agradar. No és el cas de Fuchs, que no té ni pàgina a la Viquipèdia .cat ni .es... Només en anglès.

Fant Santoro com Fuchs acaben de "treure" disc. Els estan enregistran diferents integrals.

De tots tres (Gardot, Santoro i Fuchs) es troben discs a totes les plataformes.