Mai

Quan arribi el dia que no arribarà mai

deixaré l’espai obert de bat a bat

que entrin les noses i el que hi ha amagat

i omplin l’estança on no seràs mai.

Quan el dia que mai serà haurà esdevingut,

faré cara de no saber qui ets.

Et miraré els ulls grossos, quiets,

I no et diré el que mai de tu he sabut.

El dia que el dia impossible aparegui,

seré el teu veí discret i l’amic afable,

i dòcil recolliré amb gest d’antic noble

les hores que tu no vols que et prengui.