Amaranta m’envia això i no sé què pensar

“Jo escoltava una nova crida i veia un nou horitzó, i m’ho vaig creure, tan jove com era (…) Jo era un jove escriptor i volia viatjar” (17)

“De fet amm el meu propi petit cervell he llegit molt aquest Proust tot el camí a través del país i comprenent moltes coses que mai no tindré TEMPS d’explicar-te i ENCARA no hem parlat de Mèxic” (348)

ROTLLE

28. “Era a meitat del camí del meu viatge a través dels Estats Units, a la línia divisòria entre l’est de la meva joventut i l’oest del meu futur” (dins el fragment en què es fa referència a Proust i al despertar). Barreja de l’espai-temps propi de Proust.

33. “Què, nois? Aneu a alguna banda  només aneu?” No vam entendre la pregunta, i això que era una pregunta collunuda.

39. “…perquè no hi ha cap lloc on no es cansi d’estar-se i perquè no té on anar sinó a tot arreu, i continuar avançant sota les estrelles…”

43. “…i notava pessigolles a l’estómac només de pensar el que m’esperava a Denver fos el que fos, qualsevol cosa ja m’estaria bé.” (Ítaca)

46. “Els terres dels autobusos són els mateixos arreu del país, sempre estan cobrets de burilles de cigarrets, escopinades, i una tristesa que només es troba a les estacions d’autobusos.”

48. “Hall és un noi ros i esbelt amb una cara estranya de buixot que s’adiu amb el seu interès per l’antropologia i els indis de la prehistòria.”

55. “En Neal i jo ens hem embarcat junts en una aventura increïble. Intentem comunicar amb una honestedat i una exhaustivitat absolutes tot el que tenim al cap.”

97. “Vaig sentir una fiblada al cor, com sempre que veia una noia que m’agradava i que anava en direcció contrària a la meva en aquest món nostre massa gran.”

Es recalca molt, en descriure una noia, que portava pantalons. Els pantalons eren una peça de roba recent els anys 40.

106. “Va ser una nit fantàstica, una nit càlida, una nit de vi, una nit de lluna, una nit per abraçar la teva nòvia i parlar, escopir i trobar-te en la glòria.”

115. [Parlant de la canço “Lover Man”] “No és tant la lletra com la gran melodia harmònica i l’estil de la Billy [Holliday], que quan canta sembla com si estigués acariciant els cabells del seu home sota una llum tènue.”

117. “Sense cap emoció em va fer un petó a les vinyes i va tirar avall per la renglera. Ens vam girar al cap d’una dotzena de passes, i és que l’amor és un duel, i ens vam mirar er última vegada.”

122. [Hollywood] “Tothom mirava tothom. Era la fi del continent, no hi havia més terra. Algú havia inclinat el continent americà com una màquina del joc del milió i tots els rucs havien baixat rodolant fins a L.A. a la cantonada sud-oest. Vaig plorar per tots nosaltres. No hi havia fi per a la tristesa americana i la bogeria americana.”

139. “Els problemes, saps, són la paraula generalitzadora per la qual Déu existeix.”

141. “La meva mare una vegada va dir que el món no trobaria mai la pau fins que els homes no s’ajupissin als peus de les dones i demanessin perdó.”

143. “L’única cosa que anhelem en la vida, que ens fa sospirar i remugar i patir dolces nàusees de tot tipus, és recordar la felicitat perduda que probablement vam experimentar a l’úter i que només es pot reproduir –tot i que ens faci ràbia admetre-ho– amb la mort.”

144. “… la Pauline no m’entendria mai perquè a mi m’agraden massa coses i em faig un cacau passant d’una cosa a l’altra fins que ho deixo estar.”

146. “L’Allen Anson, aquest és el més gran. Això és el que t’intentava dir… això és el que vull ser jo… vull ser com ell. No s’estanca mai, va en totes direccions, ho deixa sortir tot, viu el moment, no ha de fer res més que gronxar-se enrere i endavant. Tio, ell és el final! Veus, si sempre vas com ell, al final ho aconsegueixes.” “Aconsegueixes què?” “AIXÒ, AIXÒ! Ja t’ho explicaré, ara no hi ha temps, ara no tenim temps.”

152. “… i duiem a terme la nostra única i noble funció del moment, moure’ns. I ens movíem!”

175. “Què se sent quan t’allunyes en cotxe de la gent i ells es perden en la plana fins que no sós més que uns punts que es dispersen? És el món massa gran que ens envolta, i és l’adéu. Però ens inclinem dendavant, cap a la propera aventura esbojarrada sota el cel.”

188. “Era trist veure la seva figura esvaint-se en la foscor a mesura que ens allunyàvem, igual que amb les altres figures de Nova York i Nova Orleans: s’estan dretes sota un cel immens i tot en elles s’enfonsa.”

189. “En Neal va agafar el volant i ens va guiar fins a dalt de tot del món.”

199. “Tota a meva desgraciada vida em va passar pels meus ulls cansats, i em vaig adonar que facis el que facis acabarà sent una pèrdua de temps, de manera que ja et pots tornar boig. L’únic que volia era ofegar la meva ànima en l’ànima de la meva dona i arribar-hi a través del garbuix de mortalles que és la carn al lit. Al final de la carretera americana hi ha un home i una dona fent l’amor en una habitació d’hotel.“

200. “L’únic que volia en Neal i l’únc que volia tothom era penetrar d’alguna manera en el cor de les coses on, com en un úter, ens poguéssim cargolar i dormir el són extàtic que en Borroughs experimentava puntxant-se i el executius de publicitat de NY experimentaven amb dotze whiskys amb soda (…)”

200. “La veritat de la qüestió és que et mors, l’únic que fas és morir-te, però vius, sí que vius, i no és cap mentida de Harvard”

208. “Ja no li importava res (com abans) però ara també li importava tot en principi, i això vol dir que per a ell tot era igual i que pertanyia al món i que no hi podia fer res.”

228. “…en Neal i jo ens gronxàvem seguint el ritme i l’ALLÒ de la nostra joia definitiva i esvalotada per parlar i viure fins al final buit i al·lucinant de tots els detalls que havien estat amagats a les nostres ànimes durant tota la vida.”

234. “Ja saps que no tinc relacions gaire estretes amb ningú… No sé què fer amb aquestes coses. Porto coses a la mà com si fonssin cagallons i no sé on dexar-les.”

240. “Tenia ganes de plorar, collons, tota la gent del món vol una explicació dels teus actes i de l’essència mateixa del teu ésser”

244. “Tota l’amargor i la bogeria de la totalitat de la seva vida a Denver li sortien a doll del sistema com dagues dels porus”

253. “Sí! Tu i jo, Jack, descobriríem tot el món amb un cotxe com aquest perquè, tio, la carretera a la llarga ha de portar a tot el món.”

257. “Tota aquella antiga carretera del meu passat es desenrotllava a velocitat vertiginosa com si la copa de la meva vida s’hagués tombat i tot s’hagués tornat boig.”

263. [Dizzy Gillespie] “… perquè quan aixecava l’instrument enlaire i en horitzontal respecte a la boca en feia sortir el millor; i a mesura que li van anar creixent els cabells i es tornava més mandrós i es convertia en deixalles, l’instrument li baixava fins a mig camí; fins que finalment li va caure del tot i avui que porta sabates de sola gruixuda per no haver de sentir les voreres de la vida aguanta feblement la trompeta al costat del pit i toca frases impassibles que el fan quedar bé amb poc esforç i s’ha rendit.”

265. [George Shearing] “De tant en tant una crida clara i harmònica donava nous suggeriments d’una melodia que algun dia seria l’única melodia del món i que elevaria les ànimes dels homes a la joia”

[271] “Simplement s’allunyen mentalment de tu com si canviessin d’abric de pells ja els és ben igual. Les dones poden oblidar coses que els homes no poden. T’ha oblidat, tio. No t’ho vols creure.”

[273] “Hauria hagut de recórrer tots els Estats Units i mirar tots els cubells de brossa de costa a costa abans de trobar-me enroscat embriònicament entre les escombraries de la mev vida, la seva vida, i la vida de tots els implicats i no implicats. Què li hauria dit des del meu úter de brossa. ‘No em molestis, tio, aquí sóc feliç.’ “

[276] “Just quan passavàvem per aquell altre fanal anava a dir-te una altra cosa, Jack, però ara segueixo fent un parèntesi amb un nou pensament i quan arribem al següent tornaré al tema original, d’acord?”

[277] “Va ser el nostre últim viatge i es va acabar entre els plataners que sempre havíem sabut que eren allà al final de la carretera.”

[279] “Quin camí agafaràs, tio? –el camí del sant, el camí del boig, el camí de l’arc de Sant Martí, el camí del peix de colors, qualsevol camí. És un camí a qualsevol lloc per a qualsevol de qualsevol manera. On qui com?”. Vam assentir sota la pluja, En certa manera tenia sentit.”

[282] “En Neal es va allunyar caminant pe llarg capvespre vermell. Els fums del vehicle en marxa giravoltaven damunt seu, ben bé com a Tracy, ben bé com a Nova Orleans. La seva ombra el seguia, n’imitava la manera de caminar, els pensaments i l’essència mateixa. (…) De sobte es va inclinar cap a la seva vida i va marxar caminant ràpidament.”

[306] “Darrere nostre hi havia tot el continent nord-americà i tot el que en Neal i jo havíem sabut abans sobre la vida, i la vida a la carretera.”

[309] “Educat en la crua nit de la carretera, en Neal havia vingut al món per veure’l.”

[310] “Uau! Vull continuar i continuar: aquesta carretera em porta a mi.” “… sabia que la carretera es tornaria més interessant, especialment més endavant, sempre més endavant.”

[324] “A tots ja ens havien picat milers de mosquits al pit i als turmells i als braços, no hi podíem fer res tret de rendir-nos i potser fins i tot gaudir-ne”

[325] “Per primer cop en la meva vida el clima no era quelcom que em tocava, que m’acariciava, em deixava glaçat o em feia suar, sinó que formava part de mi. L’atmosfera i jo vam esdevenir una soal cosa.”

[330] “Estranys pobles amb cruïlles al sostre del món passaven pel costat nostre, amb índies cobertes amb mocadors que ens miraven per sota les ales dels barrets i els rebozos. Totes ens allargaven la mà. Havien baixat de les zones remotes de les muntanyes i els llocs més alts per allargar la mà i esperar rebre alguna cosa que es pensaven que la civilització els podia oferir, i mai no havien somiat en la tristesa i les pobres il·lusions trencades que portava. No sabien que havia arribat una bomba capaç d’esquerdar tots els nostres ponts i bancals i convertir-los en un desori com els materials que arrosseguen les allaus, i tots seríem tant pobres com elles algun dia i allargaríem les mans exactament de la mateix manera.”

Són fragments de Kerouak? O del llibre de la seva amiga? Després li faig un zap.