Cerca

amb les finestres obertes corre l’aire

a vegades ens passa que no acabem unes coses perquè en comencem unes altres |

i no acabem les altres perquè en comencem de noves |

alguns rius s’empassen aigua i peixos en xucladors terribles o en xucladors subtils |

nosaltres som aquests peixos |

qui sura en aigües calmes va a mercè de l’aigua i l’aigua del corrent |

nosaltres romandrem al riu |

ells moriran al mar avorrits |

[recordo ara amb això els homes lliures de plató i els homes esclaus]

Entrades recents

Costa de fer, però quan ho faig em trec un pes de sobre. Un pes que habitualment arrossego des de les primeres pàgines del llibre que no...

De cop i volta, sense ser conscient de per què passa, descobreixo alguns artistes que em desvetllen interès, que em copsen a nivell...

És cert que hi ha hagut, antany, temperatures iguals, però mai durant tants dies seguits i durant tants estius seguits. La tendència els...