Calidoscopi informal: quan res és tot

29 de març de 2024

El senyor Ramon (Pons), responsable editor del butlletí d'OlesaAteneu, em demana de fer quatre ratlles sobre el Calidoscopi de l’Albert Jané. Quatre ratlles per a un llibre que en té (1.412 pàgines, per 35 ratlles cada una) 49.420, imprès en paper bíblia i sense capítols. Seran quatre ratlles que faré, si m’ho permeteu –i com potser diria l’Albert (el bo, el Jané)–, breument o compendiosament o concisament, en una paraula: lacònicament i també parcament, ràpidament o de manera resumida, sòbria i succinta; sumàriament i telegràfica.

Com em va dir un dia en Pedrals, eufòricament (“as usual”) en una de les seves celebrades visites a Olesa: “Oh, el Calidoscopiiiii! … no hi passa res!” efectivament, en aquest llibre “portentós, […] d’alenada homèrica” (Joan Ferrer[1]) “psicodèlica i parafernàlica” (Bernat Puigtobella[2]), no hi passa res... i tot és escrit en un joc lingüístic que atrapa el lector. L’alenada homèrica que citàvem suara alena més per Joyce que per Homer, però també per Homer, i Aristòtil i Agustí d’Hipona. Com en l’obra de l’irlandès, la del català, amb la seva unicitat de lloc i de temps (i amb l’aparent intranscendència dels seus personatges i de les situacions), s’erigeix en una universalitat, la dels clàssics, en què la nostra condició d’homo loquens ho ocupa tot, i en aquest tot màgic on no passa res, l’Albert Jané ens fa humans (més, però no massa), ens descriu (ens hi reconeixem), ens explica (som animals lingüístics, al capdavall), ens presenta i ens representa com el que som: uns éssers esclavitzats (civilitzats també) pel llenguatge, el joc i el dolce far niente, que és el que són i fan la Loli, l’Ulisses (ep! picada d’ullet a Joyce) Pelamdeu, l’Horaci Salsufragi (per cert, fill d’un pare d’Abrera –del Rebato–), la Nati o l’Hannibal Margarida.

I mentre escric això amb les mans, passejo els ulls pel llibre i llegeixo “Els incisos haurien de ser prohibits per la constitució” (glups), i més endavant “Les idees, a vegades, són com les cireres: l’una estira l’altra. Però ha de ser escrivint-les. I no sempre”.

Doncs amics i amigues, d’idees i de paraules (49.420 ratlles, a 12 paraules de mitjana per ratlla, 543.090), n’hi ha, com es veu i com veureu quan llegiu el Calidoscopi. I adverteixo que surt a premi per ratlla. A goig i barretada d’admiració per paràgraf. Cert, no hi passa res, però hi és tot.

ALBERT JANÉ:

Breu semblança: Som molts els que tenim present l’Albert Jané des que tenim memòria. Des de petits, al Cavall Fort i amb els Barrufets; d’estudiants, al Signe i l’Avui, després a les classes a Vèrtex; i sempre, consultant el seu imprescindible Diccionari de sinònims. Visiteu, si us plau: https://www.escriptors.cat/autors/janea

L’Albert va passar part de la seva infantesa a Can Morral del Molí (Abrera, entre Olesa i Ullastrell), durant els anys de guerra, llocs que són presents a la seva obra i ens consta que a la seva vida. Signem les paraules que li dedica …… 

“amb aquella aparença d’home seriós, fins i tot sorrut –de fet, confessa que algú l’ha arribat a confondre amb un policia…, potser a causa del bigoti–, s’amaga en ell la figura d’una persona afable, senzilla, atenta, tendra, alhora múrria i profundament sàvia. Un home amb cara de nen entremaliat, talment un personatge d’algun dels seus còmics”