Limitats

Albert Amat

24 d’abril de 2024

LORD POLONIUS

– What do you read, my lord?

HAMLET

–Words, words, words

Heu provat mai de dubtar dient “MMMM…” tapant-vos el nas amb dos dits? O bé d’enrabiar-vos (“GRRRR”) amb la llengua mig mossegada enmig de les dents? 

El límit del meu llenguatge és el límit del meu cos… podríem dir parafrasejant el filòsof. Depenem del nostre cos per parlar.

Els mots són sons, sorolls, i són aquests sons allò que després d’un procés d’elaboració complex i arbitrari, acaba representant la realitat, els objectes, els pensaments que volem transmetre. El llenguatge, vist així, no és sinó un intermediari convingut entre la realitat (el que veiem o el que sentim) i allò que en transmetem. Tot ho passem per la ment i la ment és llenguatge. Ai, lingüística ment! Que pensem en paraules, ja ho deia Humboldt (pare nostre visionari) abans que molts d’altres… i que pensem i sentim en la mesura que ens ho permet la nostra llengua, ens ho deia Joan Fuster.

D’això se n’ha ocupat gent infinitament més interessant que un servidor. I en un petit article com aquest, un insignificant corrector d’una petita revista local no hi pot afegir res. Només acotar el cap i dir: “Sí, soc llenguatge, soc paraula, soc lletra, soc so, soc soroll —al capdavall.”

Ara bé.

Conscients d’aquesta crossa, i acceptada la seva rellevància, cal que ens preguntem fins a quin punt el nostre pensament (les nostres idees morals, les nostres actituds, pors i esperances) és el que és i no un altre. O bé, com insinuà Nietzsche, fins a quin punt el llenguatge no és una molèstia per al pensament o solament la seva capa més superficial (1). Podem expressar res que no disposi de mot? o bé només podem conèixer aquella part del pensament de la qual disposem de paraula?

Som sonors i emetem sorolls en paraules heretades i amb aquesta herència hem anat creixent fins que hem interpretat el món. Tantes llengües, tants mons. Però allò que no té so no és paraula (ni és poesia) i allò que no té paraula no es pot dir ni es pot pensar. 

“L’expressió oral, l’enunciació intel·ligible, ho és tot” (2) 

(1)Nietsche, F. Aurora, Reflexions sobre els prejudicis morals 1, 47), citat per J. M. Valverde a Nietzsche, de filólogo a Antiscristo.

(2)  George Steiner: La poesia del pensament. Arcàdia, 2012.