Una òpera cada dia

Fa pocs dies es va morir en Roger Alier, professor d'Història de la Música, crític musical i, sobretot, savi.

Vaig tenir el goig immens de conèixer-lo i tractar-lo als anys vuitanta, durant el meus anys de formació i quan organitzava, amb el col·lectiu Pizzicato (l'Hospitalet), activitats musicals. En Roger va venir a fer una xerrada al menjador de la masia de Can Sumarro, la rebotiga de la Biblioteca.

Me'l va presentar el meu amic i professor ja retirat del Conservatori de Sant Cugat, Rafael Hernàndez. Durant uns dies vam anar al despatx del Roger (en un carrer de l'eixample) a parlar d'òpera i de música. Era un despatx tipus Brossa, potser no tan exagerat, ple fins dalt de llibres i revistes, i un bon equip de música. Allà és on en Roger ens va dir que cada dia de la seva vida escoltava una òpera sencera. Allà és on escrivia les crítiques per als diaris, els articles a revistes, on havia escrit les entrades de música i d'altres temes de l'Enciclopèdia Catalana, on es coïa el "Fichero Musical Daimon" i els llibres de divulgació musical que publicava en aquesta editorial, que jo col·leccionava devotament. Conèixer en Roger em va marcar molt i crec que va ser aleshores que vaig deixar de voler ser instrumentista per estudiar Història de la Música.

I per això vaig seguir-lo a la UB, on era professor del departament que regia l'Oriol Martorell i on ells dos, i en Xosé Aviñoa, ensenyaven història de la música, una optativa d'Història de l'Art i on els estudiants del Conservatori anàvem per completar la formació tan limitada que ens donava el pla d'estudis dels Conservatoris, especialment en musicologia. Vaig seguir en Roger, també, en un cicle de conferències que feia a l'antiga seu de Caja Madrid, a la plaça de Catalunya de Barcelona.

Admirable, bo, savi, bon home, molt disposat sempre a ajudar i a col·laborar. Un dels pocs humanistes d'aquest país que van baixar de l'olimp universitari per difondre el que saben. Molt altres intel·lectual menys preparats que ell es "rebaixaven" a fer xerrades per a jubilats i aficionats a la música. Era dels nostres. Sincer. I s'ho creia. I li agradava.

Gràcies, Roger i bona estada al cel.