Dins el temps

“Dins el temps” és el darrer sintagma de la Recerca del Temps Perdut. Tot passa dins el temps, en l’esdevenir inaturable dels fets. Fins i tot quan ens aturem per recordar, el temps no s’atura, i quan el record ens ve a la memòria per un acte involuntari ens adonem que ens ha acompanyat sempre, i com un llast anem arrossegant tot el que hem viscut. El llast de la memòria involuntària no es pot alliberar. Encara que ho poguéssim fer, si ens en poguéssim desprendre, hauria quedat ja en un racó un rastre, una aroma, un registre del moment en què vàrem decidir llastrar el nostre llegat interior, rastre que enllaçaria de nou amb el record, i així, inevitablement, mai no ens desprendríem d’allò que som fins que deixéssim de ser. I encara després de morir, si escrivim, si creem obres d’art, si tenim fills a qui heretar la memòria, el llast romandrà i conformarà l’univers de la memòria col·lectiva.

Tot transcorre dins el temps

#memòria #Proust #Temps