Llibres a la taula

Finals de vacances de 2022. Miro la taula i penso que potser el que hi ha és el que tinc més a prop, les coses que m’ocupen, les coses que trobarien si caigués fulminat.

INVENTARI DE TAULA

A l’equip de música s’hi sent Misty, (Stan Getz) perquè aquest dies estic fent recerca sobre el Jazz i Júlio Cortázar (a l’inrevés, millor) per a un programa d’OlesaRàdio i en vistes també a alguna cosa publicable, encara que ja se n’ha escrit molt. O per aprendre, si més no. El volum tres dels seus relats és a la taula (una edició plena d’errors d’Alianza, impresentable). També, a l’esquerra, el MEU exemplar de Rayuela, subratlladet de quan el vaig estudiar l’estiu de 1980.

A sota del Rayuela s’hi amaguen sis llibres de Proust, la meva lectura constant. Fa uns dies vaig deixar a mitges un treball titulat “Retorn a Combray”, que es vol fixar en el caràcter de recopilació que tenen les primeres pàgines de El temps retrobat abans del desenllaç.

Davant, a mig llegir, la darrera aoprtació al món proustià de l’etern Tadié, que conté un article que em va bé per a la meva propera visita a París (Proust et la societé). Davant, però drets, un seguit de llibres que esperen la seva oprtunitat: Les noces de Cadmos i Harmonia, Dublinesos (ja llegit i rellegit, però que estem treballant al Club de Lectura de l’Ateneu), algunes coses Proustianes de consulta permanent; un llibre que em va marcar i que vull rellegir aviat (La mort de Virgili), Quatre germanes, i un dels llibres més impressionants que he tingut mai a les mans: Calidoscopi informal, de l’Albert Jané (a mig llegir).

A la dreta, diverses traduccions i edicions d’El temps retrobat, que estic acabant de rellegir –i sense parar de descobrir-hi detalls– abans del viatge. I un seguit d’asajos clàssics per a aquella meva tesi, mai començada però sempre pensada, sobre la literatura i la música, que ara reprenc en ocasió d’uns podcasts que gravaré per a OlesaRàdio: La muntanya màgica, alguna cosa de Novalis (quin il·luminat!), la impresdindible Estética musical… de Fubini, i Mímesis, d’Auerbach, una bíblia sobre la representació de la realitat en la literatura on sempre vaig a parar quan reflexiono sobre música i literatura perquè tracta de les diferents maneres o intents de representar la realitat a través de l’art (imitació o creació absoluta): una qüestió essencial en pensar la música.

Això és el que hi ha, a banda d’un llàpis de memòria testimoni de temps tecnològics amortitzats, un boli, uns auriculars, un got brut i un ventilador de sobretaula, perquè fa calor. Aquest estiu de 2022 ha començat el canvi climàtic, diuen.

Ara canta Jimmie Collum.