OBSERVANT AMARANTA (1)
- Albert Amat Oliva
- Dec 30, 2014
- 1 min de lectura
Encara colpida per les ombres de la pel·lícula, acabava la relectura de ‘On the road’ curiosament escoltant les Vespres de Monteverdi en comptes de George Shearing. Però eren d’aquelles no-casualitats que tant li agradaven i que li demostraven que els fets s’encadenen en una roda sense fi, com una sínia, com el rotlle quasi infinit de ‘On the road’, com el temps.
Amaranta és una dona que viu amoïnada i sola. Cabells abundants d’un roig encès encimbellen un rostre bell que durant anys em va mirar enamorat i vaig admirar amb passió plenament religiosa fins que esdevingué salvatge i s’engolí amb el sexe la meva ànima.
Avui ha d’acabar Jack Kerouac, que demà li tornen els fills. És el seu torn i aniran a passar el cap d’any a casa d’una amiga boscana, maqui de la vida que s’amaga de l’amor per preservar-lo, concentrada expressió de la grandesa atàvica que retenen algunes dones, encara.
Comentaris