Proust. La fàbrica de l'obra

Una tarda a la BnF veient com es va construir A la recerca dels temps perdut

22 de novembre de 2022

L’entorn de la nova BnF és arquitectònicament fred, geogràficament desert, i urbanísticament distant. L’únic racó verd, natural, amable és en un fossat amb arbres envoltat de ciment i vidre que només es pot veure des de sobre, com ho deuen fer els ocells. Per entrar-hi s’ha de baixar a un fossat inhòspit, passar un control de seguretat i després sí: el vestíbul càlid, immens i lluminós ens envolta i ens empetiteix perquè té les dimensions d’una catedral. Som uns petits humans a les entranyes d'un temple. Aquesta "grandeur"... hi entro.

Com que hi ha gana, de seguida veig, entre sorprès i divertit que aquí TAMBÉ hi ha una àrea de “pique-nique”. Per arribar a l'immens menjador decorat com si fos un temple maçó cal travessar tres grans portes metàl·liques. Un iniciat m’hi ha guiat, perquè tot sol no hauria gosat endinsar-me en el que semblaven uns magatzems. L’àrea de pícnic:

Aquests vídeos i fotografies il·lustren què et trobes en entrar. Un gran mur a manera de sumari i una bonica videografia que explica visualment com Proust fabricà la primera pàgina. És una bonica manera de dir que l’exposició mostra això: com es construí La Recerca: des dels esbossos, els dubtes i les correccions fins a arribar a les primeres edicions.

L’espai està organitzat en sales molt obertes, de manera que es passa de l’una a l’altra sense la sensació d’espais independents. Cada sala, un volum dels set de l’edició original.

El vídeo és una autèntica porqueria, però no en sé més. S’hi veu l’entrada i la sala destinada al Coté de chez Swann, amb manuscrits, fotografies i objectes relacionats. Cada sala destaca episodis diferents del relat i explica amb detall com Proust va elaborar el text.

S’hi pot veure aquest Renoir, quadre que tot lector té en ment quan llegeix alguns fragments de Combray.

Això és el camí de Swann aquest hivern: m'envaeix el convenciment que si el Parc de Marcel Proust d’Illiers fos a Barcelona, de ben segur que hi farien aparèixer de darrera la tanca un holograma de Gilberte.

Tornem a l’exposició.

A la sala de Les noies en flor hi podem veure un dels Monets que se suposa que inspiraren el personatge d’Elstir. També les esmenes a les galerades de la segona edició. Una obra en permanent construcció es mereix ser llegida permanentment.

A cada sala hi podem veure un exemplar de les primeres edicions juntament amb els diferents plans d’edició... així veiem encara millor la dimensió de work i progress que té la Recherche.

Cap a can Guermantes

Hi podem veure vestits originals de Fortuny

La sala Sodoma i Gomorra és doble. Hi ha molt de material per mostrar i molts temes a destacar, ja que se segueix el pla d'edició original, que incloïa Guermantes II, Sodoma i Gomorra 1, 2 i 3, que, al seu torn, inclouen les dues Albertines.

En aquests sales hi ha exposats tres quadres que inspiraren alguns episodis o als quals l'obra fa referència: Monet, Turner i un retrat de Robert de Montesquiou (que inspirà Charlus)

La mort de Bergotte. Al manuscrit s'hi veu l'afegit que Proust hi va fer el 1921 a la Presonera escrita el 1916, després de veure el quadre de Vermeer, que, lamentablement no és en aquesta exposició. Una mancança important, sense dubte.

El Temps retrobat

La darrera part de l'exposició està dedicada al Temps retrobat.

Especialment emocionant per a tot lector de Proust és poder ser a prop d'aquest original: la darrera pàgina de la Recerca:

... i de poder percebre la frenètica lluita contra el temps per acabar la seva obra, amb afegits com aquest que feien anar de corcoll la Céleste.

Amb això arribem al final de l'exposició. Ha estat aquest un resum apressat, més per reforça de memòria pròpia que per explicar-la a possibles lectors. Si més no, que quedi com una aproximació. De ben segur que a Internet es trobaran millors resums.

Aquí el vídeo de comiat.