Cerca

Sempre

Quan marxi el dia que no ha arribat mai

deixaré l’espai obert de bat a bat

que surin les noses i el que hi ha amagat

i buidin l’estança on no tornaràs mai.

Quan el dia que sempre era haurà marxat,

faré cara de no haver sabut qui eres.

Recordaré els ulls grossos, quiets,

I no diré el que sempre de tu he sabut.

El dia que el dia cert desaparegui,

seré el teu veí malvat i l’enemic temible,

i rebel recolliré amb gest revoltat

les hores que tu em vas prendre.

Entrades recents

Costa de fer, però quan ho faig em trec un pes de sobre. Un pes que habitualment arrossego des de les primeres pàgines del llibre que no...

De cop i volta, sense ser conscient de per què passa, descobreixo alguns artistes que em desvetllen interès, que em copsen a nivell...

És cert que hi ha hagut, antany, temperatures iguals, però mai durant tants dies seguits i durant tants estius seguits. La tendència els...