Sobre traducció automàtica
- Albert Amat Oliva
- May 14, 2012
- 2 min de lectura
Article publicat en el diari LA VANGUARDIA dilluns 7 de maig del 2012
Lliçó de francès
Magí Camps
Dilluns passat, un diari madrileny va publicar un reportatge sobre ciències i lletres. En la foto que feia referència a les ciències, s’hi veien dues alumnes amb un microscopi. En la de les lletres, una noia feia un exercici de català a la pissarra; hi escrivia els plurals de “la mare”, “la bicicleta”, “l’escola”… Al peu de foto, s’hi llegia: “Prácticas de laboratorio en una clase de ciencias y lección de francés, en dos institutos españoles”.
Un diari sempre és un producte imperfecte, fruit de les presses i de l’actualitat d’última hora. Els periodistes intenten actualitzar les informacions fins a l’últim moment, malgrat que la rotativa estigui a punt d’engegar, i això és font de desajustos. Per tant, no cito aquest error com a crítica al rotatiu madrileny, atès que cap diari no està exempt d’equivocar-se. La saviesa popular és contundent: a tot arreu se’n fan, de bolets, quan plou.
El que hi ha en el peu de foto no és un error, és gairebé un manifest de l’Espanya monolingüe. Qui va escriure “lección de francés” va demostrar dues coses: que no sabia francès i que no sabia català. El primer desconeixement es justifica per la generalització de l’anglès com a primera llengua estrangera i per la pèrdua de pistonada del francès –la llengua de la diplomàcia, en deien– en tots els àmbits. El segon desconeixement és la constatació d’un error molt més greu que el de confondre dues llengües germanes: el català i el francès. És el gran error que ha comès una concepció d’entendre Espanya que s’ha imposat des del centralisme: ignorar, menysprear, menystenir les altres llengües que es parlen a l’Estat. A dues terceres parts dels espanyols no se’ls ha explicat amb objectivitat per què Espanya és lingüísticament com és i la riquesa que això suposa.
De fet, l’últim capítol del traductor de Google al web de la Generalitat té molta més teca del que sembla. Si agafem la seqüència “president Mas” i la traduïm literalment a l’anglès, el cognom Mas ens hauria d’haver donat ‘farmhouse’. Tot indica, però, que el traductor se’n va anar al castellà i va mantenir Mas igual, i tot seguit, ignorant la necessitat d’un accent gràfic, va passar a l’anglès a partir de Más: More. El fet que Google faci passar el català pel castellà abans d’arribar a l’anglès ho constata que a la vicepresidenta no l’hagi feta Joan, sinó Juana (i aquí es va aturar). Si volem traduir del català al portuguès una paraula com autocar, ens dóna ‘treinador’ (entrenador). Per què? Doncs perquè en aquest cas passa per l’anglès ‘coach’, que tant és autocar com entrenador.
Així també en sé jo, d’idiomes.
Comentaris