temps lent

dins el temps és un blog lent inestable d’un lector divagant que linca lectures des d’abans que es posessin de moda els links | llegint un llibre o consultant un article un mot o un autor una referència em porta a una altra de manera que al cap d’uns dies es perd l’origen del camí emprès que queda farcit d’engrunes | residus que fan pòsit i pòsit que es dilueix en la seva feble memòria || ahir mateix a la biblioteca llegia un llibre sobre la utilitat de l’inútil | la inutilitat de l’art | el text em va dur al pròleg dels assajos de montaigne | i vaig pensar en el détachement | cada cop que pateixo un no | les dones acostumen a dir-me no més que no pas sí | i les reals sempre no | decideixo de plegar com a ésser social i plegar | li vaig dir a la del darrer no | el no que més m’ha descoratjat | que plegava |de què va preguntar | i vaig callar i vaig pensar que plegava sense règim preposicional sinó en sentit plenament intransitiu |